divendres, 26 d’octubre del 2012

Tema 14: Explica l’obra teatral de Josep Ma Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.




            Naix a Barcelona el 1940. És dramaturg, guionista televisiu i autor d’obres que han sigut adaptades al cinema i traduïdes a altres idiomes.

            L’obra de Benet i Jornet és el resultat de diverses influències temàtiques i tècniques. Dins la producció dramàtica podem distingir: realista, mítica, experimental, teatre infantil i, fins i tot, adaptacions.

  1. Vessant realista: Iniciat als 60’, planteja problemes individuals i col·lectius. Es basa en tècniques d’origen costumista com el melodrama cinematogràfic o el fulletó radiofònic. Una vella, coneguda olor (1964).

  1. Vessant mític: Destaca la Trilogia Drudània (1966-1970), basada en la ciència ficció i en la novel·la d’aventures. Fa unia reflexió del país i la societat occidental.

  1. Vessant experimental: Revolta de bruixes (1976).

  1. Vessant infantil.

  1. Adaptacions: Tant d’autors estrangers (Schiller, Elisabet i Maria) com catalans (Joanot Martorell, Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanch).
Quant al món audiovisual, destaca com a guionista i també per la seua aportació a la professionalització de la figura d’aquest. A més va crear un model autòcton de sèries de ficció populars i de qualitat i va difondre d’adaptacions de textos de referència de la literatura catalana per a la televisió com Dins la catedral: Josafat (1976).

En els últims anys ha estrenat diverses obres, una d’elles, Actrius (1996), duta al cinema per ventura Pons i amb la qual va obtenir el Premio Nacional de Teatro 1995.

Ha realitzat diversos guions de televisió entre els qual destaquen la primera sèrie diària de tot el territori espanyol, Poble Nou (1993-94); Rosa (1995-96); Nissaga de poder (1996-98); El cor de la ciutat, Ventdelplà, etc.

La seua obra ha estat traduïda al castellà, francés, anglés, portugués i basc.

Ha obtingut diversos premis importants entre els quals destaquen el Premi Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d’Honor 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada