Tema 4: Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

Com hem vist en els darrers tres temes, la narrativa en llengua catalana durant la postguerra, ve marcada sempre per les circumstàncies sociopolítiques que caracteritzen aquest període: guerra, mort, exili, clandestinitat, censura, prohibició, persecució, falta d’autors i d’editorials, experiències personals, etc. Però, és a partir de la dècada dels setanta que podem parlar clarament del començament cap a la normalització en la producció de novel·les. Encara que de manera lenta, la novel·lística conrea nous temes, nous gèneres i noves tècniques.

Entre finals dels anys 60 i el 1975 assistim a la progressiva desintegració del règim franquista. Amb la mort de Franco el 1975 s’inicia la transició a la democràcia, amb uns fets històrics rellevants :

1977: primeres eleccions democràtiques.

1978: nova Constitució que proclama la cooficialitat de les llengües autonòmiques i el castellà.

1979, 1982, 1983: Estatuts d’autonomia de Catalunya, C. Valenciana i Balears.

 

            Entre 1969 i 1973 van aparèixer una sèrie d’escriptors joves que van provocar una profunda transformació en el panorama de les nostres lletres. Aquest fet, juntament,m amb la millora de les condicions polítiques (mort de Franco i procés de transició 1975 / 1977) va suposar un fort impuls de vitalitat per a la nostra cultura i literatura. Els nous escriptors tenen una sèrie de trets en comú que ha permés agrupar-los sota el rètol de “generació literària dels setanta”. Alguns d’aquests trets són:

a.    La data de naixença dels escriptors (1939 i 1955). Posterior a la guerra.

b.    Educació comuna sota la postguerra franquista (repressió i manca de llibertat).

c.    Experiències personals comunes i ambient cultural nou (aparició de la cultura de masses, còmics, cinema, televisió).

d.    Aprenentatge autodidacta de la llengua.

e.    La separació respecte a la narrativa anterior en benefici d’una literatura realista que conrea diferents gèneres.

Una característica comuna de la narrativa dels anys setanta és la voluntat de recerca formal i d’experimentació tècnica i argumental. Apareixen dues tendències narratives. La primera és l’anomenada “novel·la de canvi[1]”. El 1973 Amadeu Fabregat guanya els Premis Octubre amb Assaig d'aproximació a “Falles folles fetes foc” que significa el primer pas del realisme del segle XIX cap a l’experimentalisme més cridaner. I la segona tendència és la “novel·la realista evolucionada[2]” (Joan F. Mira, 1974: El bou de foc).

Respecte a la novel·la realista, els autors van optar per aprofundir en el llegat del realisme, contant històries comprensibles per a un públic lector normal. Empraren un llenguatge intel·ligible i van estructurar la novel·la d’una forma més clara. La novel·la realista evolucionada donà peu a l’aparició de gèneres novel·lístics diversos. Destaca Joan F. Mira.

En aquest grup tenim sobretot narracions nostàlgiques, que situen l'argument en els records de la infantesa perduda. La recuperació de la infantesa i de la societat desapareguda provoca un exercici de memòria que té també com a objectiu recuperar l’idioma.

Cap a 1980, diverses causes van propiciar que els narradors valencians tingueren una concepció narrativa més eclèctica i professional, gràcies a:

-         La introducció en l'ensenyament reglat del valencià i, en conseqüència, l'aparició d'un nou públic lector.

-         La tendència a la normalització social de l'idioma: cooficialitat de la llengua, aportació de subvencions, presència als mitjans de comunicació.

-         la consolidació del sector editorial i llibrer: noves editorials com Bromera, Tàndem i Marfil apareixen en la dècada els huitanta.

-         La coneixença mútua dels escriptors del nostre domini lingüístic.

-         La tendència a la professionalització dels escriptors.

 Els autors presenten trets comuns tant a la seua vida com a la seua obra (temàtica):

a.    Expressen l’ inconformisme davant els valors imposats. Molts es van enfrontar durant els estudis universitaris a la repressió franquista i van ser influïts pel maig del 68 i per la revolta hippy. Condemnen el franquisme.

b.    Trenquen amb els valors tradicionals i exalten la marginalitat, la joventut, la llibertat sexual, l’homosexualitat. Desig de modernitat. El temps de les cireres de Montserrat Roig.

c.    Conten les seues experiències personals i retraten la vida quotidiana de les grans ciutats i de la gent anònima. Tracten de contar el passat personal per analitzar-lo des del present. El dia que va morir Marilyn, Terenci Moix.

d.    Incorporen nous gèneres narratius com la novel·la eròtica, negra o ciència ficció.

e.    Estan  mancats de tradició literària a excepció de la influència de Rodoreda i Vilallonga, entre altres.

f.     Reben influències de la literatura anglesa (James Joyce), llatinoamericana (G. G. Márquez) i nord-americà underground.

 [663 paraules]

Descarrega't el Tema 4 clicant ací.

---

[1] Les principals «novel·les del canvi», a més de la ja citada d’Amadeu Fabregat, foren: Isa Tròlec (1976: Ramona Rosbif), Josep-Lluís Seguí (1978: Espai d'un ritual), Ferran Cremades (1978: Coll de serps), Lluís Fernàndez (1979: L'anarquista nu).

 

[2] A més de la ja citada de Joan F. Mira, les principals novel·les del realisme evolucionat foren: Joan F. Mira (1975: Els cucs de seda), Carmelina Sánchez-Cutillas (1976: Matèria de Bretanya), Isa Tròlec (1978: Mari Catúfols), Josep Piera (1978: Rondalla del retorn).