Quan a
l’assaig, durant els anys de postguerra i gràcies a Joan Fuster, aquest gènere
comença a adquirir importància i se centra al voltant de la reflexió nacional
(què som? què volem ser?...). El 1962 apareix Nosaltres els valencians on mitjançant un repàs històric intenta
explicar la dificultat de la definició nacional dels valencians.
Nascut a
Sueca el 1922, va viure la guerra i la postguerra. Va estudiar Dret.
Autodidacta, va descobrir per ell mateix la situació lingüística. Va aprendre a
escriure català llegint el Glossari
d’Ors i la seua formació literària prové de la literatura castellana. Als anys
50 conrea la poesia surrealista que ell considera com un fet de joventut.
Fuster
se situa sobretot en l’assaig i està marcada per la curiositat intel·lectual i
la varietat temàtica i és d’una altíssima qualitat literària. És un autor de
prestigi internacional. És una prosa molt rica, contundent, concisa i breu.
Parteix d’una visió humanística. Destaquen obres com Diccionari per a ociosos (1964) i Sagitari
(1985).
L’obra
cívica de Fuster ha estat immensa fins al punt que molts dels seus escrits han
sigut decisius, sense exagerar, en l’evolució cívica i política del País
Valencià més recent. Cap escriptor ha tingut mai tanta influència sobre
l’evolució de la consciència nacional en el País Valencià ni tampoc tantes
adhesions.
Tot
aquest treball el va elaborar en les condicions adverses de la postguerra:
censura, persecució, repressió, manca de llibertats, falta de mitjans, absència
d’ambient intel·lectual propi, silenci dels mitjans de comunicació. És aquesta
situació a la que fa front Fuster i la que provoca que se centre en l’estudi de
la societat valenciana del moment. La universitat, per exemple, estava
orientada a diluir la realitat valenciana i catalana.
La força
de la seua personalitat intel·lectual i l’extensió de la seua obra han superat
l’àmbit literari i s’han projectat sobre la vida cultural, política i civil
valenciana i catalana. Des de la dècada dels seixanta i fins a la seua mort fou
una de les figures més representatives i més influents de la cultura del país.
Característiques
de la prosa fusteriana:
a. To
irònic.
b. Presència
d’aforismes: és una sentència breu
que expressa un pensament complex de forma colpidora i estètica. Es considera
un gènere literari i pot aparèixer dins una composició major o com a recull de
frases i sentències cèlebres. Es presenta com una veritat absoluta però parteix
de la subjectivitat de l’autor i és així com es diferencia de les lleis
científiques o similars.
c. To
conversacional: els assaig semblen
converses amb el lector i amb els autors que cita.
d. Modismes populars:
expressions col·loquials, prosa espontània i amena.
e. Abundància
d’elements modalitzadors.
f. Ús
de cometes, cursiva, etc.
g. Interrogacions retòriques
que inciten el lector a participar en la reflexió i manifestar l’opinió.
CLASSIFICACIÓ DE LA SEUA OBRA: a banda de la poesia inicial, es pot classificar en tres
blocs:
a.
Obra de temàtica humanística i general, com L’home, mesura de totes les coses,
Diccionari per a ociosos, o el Diari.
En aquests llibres tracta temes que van
de la història a la política, passant pels aspectes més diversos de la vida
cultural i quotidiana.ç
b.
Obra destinada a reflexionar i a investigar sobre la
identitat col·lectiva dels valencians, com Nosaltres
els valencians i Viatge pel País
Valencià, llibres bàsics per al
coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional de
la nostra terra.
c.
Obres de crítica i d’història literàries. Destaquen els estudis dedicats als clàssics medievals
valencians com Ausiàs Marc, sant Vicent Ferrer o Roís de Corella, i també els
dedicats a autors contemporanis com Joan Pla, Salvador Espriu o Vicent Andrés
Estellés. El seu assaig Literatura
Catalana contemporània presenta d’una manera profunda i molt intel·ligent
un panorama de la literatura catalana des del modernisme fins a la dècada dels
seixanta. Fuster, en el pròleg encapçala aquest llibre, remarca que no és un
treball d’especialista, sinó les notes d’un “simple lector”. L’estudi és ple
d’observacions i d’anàlisis crítiques. La provocació intel·lectual i l’amenitat
de les opinions allunya aquest llibre de l’estil dels manual acadèmics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada