Tema 8: Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

Clica per veure una entrevista

Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, Girona, 1913-Barcelona 1985) va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català. Després de la Guerra Civil es va produir el gran impacte de l’autor com a poeta. És una autor que s’aparta pràcticament de la societat, la qual cosa fa que la seua poesia siga íntima i personal, i, de caràcter existencial.

L'obra d'Espriu té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts (és un intel·lectual, gran coneixedor de la cultura clàssica i la mitologia), la capacitat per a descriure en termes transcendents (destí, mort, fugacitat del temps, existència humana) la història col·lectiva, han fet que siga considerada com una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Atenent als gèneres conreats, la narrativa és el gènere preferit en l’etapa inicial. El teatre és una reflexió sobre la nostra cultura i la nostra realitat política a través dels mites clàssics, com en Antígona (1939) que tracta de la guerra civil, basant-se en la tragèdia de Sofocles. I, la poesia ocupa el lloc primordial en la seua producció literària a partir de la guerra. Es caracteritza per la complexitat temàtica de temes universals com el destí de l’home, la justícia i la llibertat. En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), Espriu va evocar el món destruït per la guerra que identificava amb la mítica Sinera (Arenys de Mar).

 Amb la poesia, Espriu, elabora un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint, on Espriu considera que Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat. La posició mística de Final del laberint canvià en La pell de brau (1960), sens dubte el llibre de més ressonància de l'autor. La poesia d'Espriu, considerada metafísica fins llavors, va ser qualificada com a realista.

Pel que fa a les característiques, l’obra d’Espriu se sustenta en una idea global i coherent que veiem a través dels temes següents:

a.    La mitologia egípcia. Osiris, déu dels morts, simbolitza l’eterninat i la resurrecció.

b.    La Bíblia i la tradició jueva. Converteix en símbols la llum, la simetria i els números.

c.    La mitologia grega. D’on agafa mites i els adapta a la realitat.

d.    La teologia “negativa”. Mostra a Déu com a inaccessible i apartat del món.

e.    Literatura barroca. Desolació i lucidesa.

Quant a la temàtica, el tema constant és la mort. Per a ell, la mort és la realitat última de l’Home: sabent que morim és quan ens adonem que la vida té sentit.

 Referent a la poesia, distingim tres blocs:

 

a.    Poesia satírica (ridiculitza els defectes i vicis de l’home). Des de la sàtira i la ironia ens diu que les persones són titelles davant la mort.

b.    Poesia elegíaca (trista). El poeta representa la desolació davant la mort i la fugacitat del temps (alba, vespre, nit) esdevenen símbols.

c.    Poesia ètica i cívica. Compromís social amb el seu país. El poeta reclama la màxima dignitat per a viure i gaudir de la vida, a causa de la seua fugacitat.

Finalment, cal dir que Espriu concep la seua obra com a un tot, on poesia, teatre i narrativa es relacionen mútuament. Tenia un domini extraordinari de la llengua i mostra una gran varietat de recursos retòrics. Fugia de l’espontaneïtat i perseguia la perfecció.

La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'una obra que es llegí, fins a pràcticament la mort del poeta, en clau

patriòtica i de consciència moral i nacional de la societat catalana.

[566 paraules]

Descarrega't el Tema 8 clicant ací.