Tema 16: Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho

            Joan Francesc Mira (València, 1939) és un humanista[i] en tot el sentit del terme: va estudiar Filologia Clàssica i es va especialitzar en grec. Interessat per la cultura italiana, és un gran coneixedor de la literatura romànica medieval. L’antropologia cultural el va dur a treballar a diferents universitats americanes. A partir dels anys 70 va iniciar la publicació de la sua obra literària, de traducció, d’investigació humanista i política i periodística. Destaca la seua obra de reflexió sobre la situació de la llengua i del poble valencià.

            Mira ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L’article d’opinió és, en les seus mans, un assaig en miniatura. Ha aprés de Fuster els recursos essencials del gènere: suggereix i argumenta amb gràcia, utilitza molt bé la ironia i és un veritable mestre de l’adjectiu.

            Els coneixements antropològics de l’autor li resulten molt útils per analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veuen aspectes superficials. Quan observa un poble, un territori o un costum, Mira compara allò que descriu amb allò que passa al nostre país. Si observa coses que no tenen comparació amb els costums locals ho constata amb enveja, sorpresa, ironia o curiositat.

             Temes com el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l’evolució de els identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear la consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d’interessos molt concrets, ocupen una part considerable del treball de Mira. L’eix genèric d’aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se’n deriven, especialment el seu ús polític.

            És un escriptor plenament arrelat al país, conscient de les seues virtuts però també de les seues mancances, que observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l’experiència vital, per la lectura i per la seua dedicació a l’escriptura. Els clàssics i l’humanisme, la democràcia i la raó, sustenten la seua forma analítica i reflexiva d’examinar la vida.

Característiques d’assaig:

1. És un gènere literari a mig camí entre la narrativa (literari) i l’argumentació (periodístic).
2. És de tema lliure i sol ser breu.
3. És plenament subjectiu.
4. La finalitat és moralitzadora. Tracta de fer reflexionar el receptor amb temes d’actualitat.
5. Barreja el registre formal neutre i el col·loquial per tal de donar mostra de naturalitat expressiva. 

[451 paraules]

Descarrega't el tema 16 clicant ací.

---

[i] Humanisme: corrent de pensament enfocat en l’ésser humà que va nàixer a Itàlia al segle XV. Una de les concrecions va ser l’estudi dels clàssics grecollatins a partir del segle XVI i que va donar lloc al Renaixement.