 |
| Clica per veure un vídeo sobre la seua vida |
En primer lloc,
cal dir que Valor (Castalla,1911-2000) va elaborar una de les narratives més
sòlides de la segona meitat del segle XX. Novel·lista, gramàtic (La flexió verbal, 1983) i lingüista, va
ser un home profundament compromés amb la recuperació del patrimoni cultural i
lingüístic valencià.
Els seus començaments de
narrador, el van dur a escriure la seua primera novel·la curta de la
postguerra, L’ambició d’Aleix (1950).
En aquella època, era preceptiu enviar l’obra a la censura, per ser revisada i
obtindre el vist-i-plau que permetia la publicació. Un adulteri en la trama va
ser considerat amoral i el permís no va arribar. Va ser per aquesta raó que
Enric Valor, aconsellat pel professor Sanchis Guarner, deixà de banda el món de
la novel·la per centrar els seus esforços en un altre front: la recuperació del
nostre patrimoni rondallístic, aquelles històries que li contaven de menut i
que tenien més possibilitats de passar la censura. El resultat va ser la
recopilació de les Rondalles Valencianes.
La producció
literària d’Enric Valor consta de dues grans aportacions:
-
Les rondalles valencianes.
-
Cinc novel·les i alguns relats breus.
Pel que fa a la
producció literària, tant en un tipus d’obres com en altres, Valor usa la
tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb gran precisió, minuciositat
i exactitud pel detall (adjectivació). Té un gran domini de la llengua. Els
recursos del llenguatge oral que empra, provenen directament de la tradició
popular, amb els quals el lector pot identificar-se plenament.
Les rondalles, que comença a escriure l’any
1950, estan confeccionades a partir d’una narració de procedència oral més o
menys completa o extensa, sobre la qual Valor opera una profunda transformació
i reformulació, sovint presentant els fets com a imaginaris, encara que també
ens trobem amb rondalles de tipus costumista. Com a novel·lista que és, crea
l’estructura, les situacions i els personatges, i ens proposa, mitjançant
l’escriptura millorada, uns contes cultes, distints de les rondalles
tradicionals. L’estructura sempre respon al plantejament, nuç i desenllaç, i,
es desprén un caràcter didàctic i doctrinal clar en totes elles.
Cal tenir clar que
Valor no únicament es dedica a compilar rondalles, sinó que ho fa amb una doble
funció. D’una banda, conserva la tradició oral valenciana que, en aquests temps
està en perill d’extinció, davant la prohibició del valencià i també de la
urbanització de la societat. I, d’una altra, es recrea com a escriptor que és i
hi deixa un món riquíssim de lèxic i d’una gran qualitat literària.
La novel·lística presenta les mateixes
característiques estilístiques i lingüístiques que les rondalles, però és on
més clarament aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements
de la terra. La primera obra de postguerra, que no va passar la censura és
L’ambició d’Aleix (1950). En les seues novel·les pretén fer la crònica del
període històric que va viure (experiències personals), plasmant-hi totes les
seues observacions sobre el paisatge i la geografia, la toponímia, la fauna i
la botànica. Aquests trets són els que trobem en la trilogia de Cassana
(Castalla), una sèrie de tres obres que va publicar en la dècada dels huitanta.
Sense la Terra Promesa és la
crònica dels primers anys del segle XX i la Primera Guerra Mundial. Temps de
Batuda se centra en la guerra
civil i Enllà de l’horitzó, és la crònica és la crònica de
la postguerra i de l’exili.
En elles usa la
narració en primera persona (narrador subjectiu) per a oferir més adequadament
el material de ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes
viuen i conviuen amb la família, la natura, la muntanya i el camp i la llengua.
El seu espai literari és Cassana (Castalla) amb la geografia, la ruralitat, el
pla i la muntanya.
Enric Valor, en
suma, és l’home que ha sabut crear un riquíssim registre literari amb què ha
fet actuar totes les virtualitats expressives de la llengua. També és
l’escriptor que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició
lingüística i literària valenciana abans i després de la Guerra Civil.
[682 paraules]
De
la censura de L’ambició d’Aleix
«S’abraçaren estretament
amb desfermada cobejança. L’Aleix era trastocat zelosament per la saviesa
amorosa de Pauleta. Per fi, no fiu indigne de la passió d’ells aquell tàlem
paga d’alta verdina, on descobriren —la veritat és que tots dos per primera
vegada— el secret de la plena felicitat.» (‘L’ambició d’Aleix’, en Obra
literària completa, vol. III. Fdo. Torres Edit. València, 1982)
La lectora, el lector,
acaba de llegir el paràgraf que, segons explicava el mateix Valor, va ser la
causa de la censura patida per l’original de ‘L’ambició d’Aleix’ que
l’escriptor tractà de publicar el 1950. Era la seua primera novel·la. Víctima
d’una clara agressió a la llibertat d’expressió, es refeu parcialment
publicant-la mutilada deu anys després.
Vicent Brotons, UA
http://petreraldia.com/opinion/un-dietari-valoria-v.html
Descarrega't el Tema 2 clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada